Després d’explicar el conte, va sorgir una conversa a l’aula, molt maca, on els infants van tenir l’oportunitat d’expressar i compartir amb la resta de companys aquelles persones que més s’estimen: els avis i les àvies, les mames i els papes, els germans i germanes, les mascotes, alguns amics de classe...
Seguidament, vam representar a la seva llibreta personal aquest vincle amb les persones que havien dit anteriorment. D’aquesta manera, fèiem visible el fil invisible.
Amb aquesta proposta vam anar més enllà, observant que a la classe també hi ha connexions entre nosaltres. Vam decidir construir la nostra xarxa de relacions amb una corda molt llarga, amb la que tots vam acabar units. I aquesta xarxa la vam plasmar en un mural.
Com veieu, una xarxa de relacions que cada dia és més forta i es va estenent. Entre tots, teixirem i cuidarem aquesta teranyina plena de vincles.
‘’L’ensenyament que deixa empremta no és el que es fa de cap a peus, sinó de cor a cor’’. Howard G. Hendricks.
.JPG)